La previsibilitat temporal augmenta la supressió per repetició

Jordi Costa-Faidella (IR3C), Torsten Baldeweg (UCL), Sabine Grimm (IR3C) and Carles Escera (IR3C)(2011). Interactions between “what” and “when” in the auditory system: temporal predictability enhances repetition suppression, The Journal of Neuroscience, 31(50):18590-18597

L’activitat neuronal al sistema auditiu disminueix amb l’estimulació repetida, coincidint amb la probabilitat d’estimulació en múltiples escales temporals. Aquest fenomen, conegut com a adaptació específica a l’estímul, és interpretat com a un mecanisme neuronal de codificació de regularitats que permetria la formació d’objectes auditius. De tota manera, tot i l’extensa literatura que cobreix enregistraments des de cèl·lules individuals a potencials evocats auditius (PEA) a nivell del cuir cabellut, les relacions temporals en l’estimulació han rebut molt poc interès. En aquest estudi vàrem investigar si la predictibilitat de les relacions temporals incrementa la modulació dependent de l’experiència de l’activitat neuronal associada a la codificació de les probabilitats d’estimulació. Vàrem utilitzar enregistraments electrofisiològics en participants sans exposats a l’escolta passiva de seqüències de sons. Tons purs de diferents freqüències van ser administrats en trens successius de nombre variable de repeticions, habilitant l’estudi d’efectes de repetició seqüencials als PEA. En la condició de relacions temporals predictibles, els tons van ser administrats amb intervals inter-estímul isòcrons, mentre que a la condició de relacions temporals impredictibles els intervals inter-estímul variaven aleatòriament. Els nostres resultats mostren que les relacions temporals impredictibles aboleixen la part primerenca de la positivitat per repetició, un PEA que indica la formació de traces de memòria sensorial auditiva, mentre que no afecten a la part tardana (aproximadament >200ms). Aquests resultats suggereixen que la predictibilitat dels intervals temporals ajuda a la propagació dels efectes de repetició en la via auditiva, probablement des de l’escorça d’associació auditiva (inclòs el “planum temporale”) cap a l’escorça auditiva primària (gir de Heschl), jutjant pel temps de les latències dels PEA. Aquest fet comporta una crida d’atenció sobre les relacions temporals d’estimulació per a futurs experiments que versin sobre la formació de traces de memòria en enregistraments de PEA i codificació de les probabilitats d’estimulació en models animals.